Pol Peiró
Pol Peiró

Amnèsia

Tota amnèsia té un abans i un després. És per això que he decidit incloure a l’exposició l'obra "Fi", del 2013, o el que és el mateix, la gota que va fer vessar el got perquè no me la vaig empassar. Aquesta Fi, irònicament, és un inici, l'inici de l'exposició i el que marca el factor "abans'' de l'amnèsia que presento. Aquesta "Fi" és important perquè és l'última peça que realitzo de manera visceral i de dins cap a enfora, com si fos un vòmit. Després d'ella,  quan ja em sento buit, decideixo mirar al voltant i pintar de fora cap a endins... El procés invers. I què millor que pintar ulls per a fer això,  per aprendre a observar l'entorn?
El que em resulta curiós d'aquesta experiència és veure que aquests ulls s'han anat convertint, paulatinament, en una altra cosa, com si es tornés a invertir el procés.  Aquesta exposició,  aquesta amnèsia, és la formalització plàstica d'aquesta conversió,  d’aquesta desfragmentació ocular fins acabar sent, altre cop, pura visceralitat. I el més curiós és veure que la conversió no ha estat radical, sinó que ha sigut progressiva: arribats a un cert punt,  aquests ulls que pintava començaven a ser una altra cosa...en allò que vaig deixar de fer, per pura necessitat, l'any 2013 i que ara torno a necessitar fer.
És per això que titulo aquesta exposició Amnèsia.  Perquè és una exposició de procés, de conversió. És la cuina, és el camí. Segurament són les obres que mai s'haurien exposat i que haurien donat peu a la següent exposició.  Però he cregut convenient ensenyar-les, perquè són essencials per entendre el meu fer artístic.  I perquè malgrat ser obres de procés,  veig que són part del camí i mereixen ser exposades. Per això presento Amnèsia. Perquè segueixo en moviment, perquè m'ajuda a entendre el meu present com a pintor. Perquè a dia d'avui,  ja sóc en el després d'aquesta amnèsia,  i m'adono que les peces fetes durant aquesta etapa són obres importants que explicaran el meu futur més immediat. Altra cop la visceralitat i la pintura des de dins. Però cal entendre aquesta amnèsia per comprendre-ho amb total intensitat.
Altre cop decideixo, expressament, renunciar al contingut social, de compromís, de posicionament polític i de intervenció directa en la societat en la meva obra. Presento, naturalment,  obres influenciades, contaminades per el moment, i m'encanta que això passi. Però no tenen més ambició que parlar de mi, de les meves coses, de les meves emocions, que són de tots. Perquè al cap i a la fi, què és una abstracció?  Un petit espai delimitat on hi passen coses emocionals que l'ull ha d'assimilar. I amb aquestes emocions, malgrat sortir de mi, parlo de tots vosaltres,  de les vostres pròpies emocions. Perquè qui pinta les emocions no té història,  només l'explica.

Pol Peiró,

2 de maig de 2015

<< Nuevo campo para texto >>