Pol Peiró
Pol Peiró

Primer Premio de Pintura fundación Ginefiv

En el mes de febrero de 2013, un jurado experto concedió a la Fecundación Invertida el primer premio de pintura Ginefiv, siendo así el primer ganador de la primera edición de este  premio de nivel nacional.

Palabras del crítico de Arte Pere Pascual, en motivo del primer premio de Arte Ginefiv para su blog transportpublic.blogspot.com :

 

Encara no fa un any , era per el mes de Maig , que a l’espai capgròs varem tenir el plaer de realitzar l’exposició iniciàtica del jove artista de Premià, en Pol Peiró.  En Josep Mª Codina que havia sigut professor seu en el batxillerat artístic a Sta Anna ens l’havia acomboiat  amb unes immillorables referències que quasi no feien falta en veure la rotunditat del treball presentat , que , oh sorpresa !, era nou i ben diferent al seu habitual.

 

Així  fa tan sols vuit mesos que Pol Peiró ens presentava “Sense embuts” el que era el seu inici públic en el camp de l’abstracció , llenguatge plàstic que es mostrava de manera rotunda com el més adient a la seva necessitat expressiva. Per un llavors , i en aquest mateix blog, realitzaven la corresponent crítica que podeu recuperar aquí.

 

 

Han passat vuit mesos i fora de l’obra presentada al Sant Lluc no he tingut ocasió de veure en directe cap dels seus treball però si en canvi he pogut gaudir de la seva perseverant lluita en el camp d’aprofundir  tècnica i el que és més important , plàsticament , aquell llenguatge abstractiu que en les seves beceroles ens havia presentat al capgròs.

 

Han estat les xarxes socials on he pogut veure el munt de treballs sortits de les seves mans. En algun que altre m’he extasiat davant la intensitat de l’expressat. En molts he vist el camí i la lluita i he pensat que eren petges segures. Altres m’han deixat indiferents i en més d’un he arrufat el nas. M’he quedat amb les ganes d’enviar-li algun missatge dient-li que baixés el ritme. Que a vegades les obres es notaven massa ràpides i que necessitaven d’un bull, d’una cocció més lenta, però no ho he fet. Segueixo mantenint el que vaig dir en aquella inauguració, tot reivindicant el dret de l’artista jove en equivocar-se. I en equivocar-se sol i en sortir de l’atzucac sol també, per retomar el camí amb noves i més fermes passes.

 

Aquesta setmana ens ha arribat la bona notícia de que ha guanyat el premi de pintura “Ginefiv” , un premi d’abast estatal i dotació mitjana. I ens ha agradat. I encara més quan hem vist que l¡obra guanyadora “La fecundación invertida” té personalitat , nivell i solvència.

 

Ahir parlàvem de la necessitat del reconeixement públic a la tasca dels creadors. Malament faríem si no comencessim el reconeixement per nosaltres mateixos. D’això aquest post i aquestes ratlles que esperem siguin d’empenta a qui té un camí important per davant i que de seguir així pot aconseguir altes fites.  Bé, de seguir així i si és amb menys presa i un punt més de reflexió, millor.

 

 

Sigui com sigui: Felicitats Pol i a seguir. Recorda que tan sols has fet la primera passa.

 

Pere Pascual